Enyorança

T’enyoro cada dia

Sento la soledat de la teva absència en cada racó
en tot allò que ja no podem compartir
en totes les angoixes i alegries viscudes
en les rialles que no sents i retornen buides
repetides pel ressó de les parets nues

En les llàgrimes que moren als ulls
quan no hi ets per donar-me aixopluc
i sento la teva veu que em contesta
profona i sonora dins meu.

Però tu no hi ets,
només el record que alhora m’omple i em buida.
Un any d’absència fosca
i segueixes sempre present en mi
La teua petjada resta marcada en la meva persona,
emprempta de tot el que em vas ajudar a créixer,
modelatge subtil de l’amor i l’admiració compartida.

Mai vaig entendre que veiés en mi
Però tu em feies sentir gran
en la teva fe en mi jo reverdia.
En la distància companyia.
I en la mort em dones vida.

Però no hi ets i em sento sola
i t’enyoro.

Reproducir vídeo

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *